PRIMER LLIBRE DELS

REIS

 4

 

El govern de Salomó

1 Salomó va ser rei de tot Israel,
2 i aquests van ser els seus funcionaris: Azariahu, fill de Sadoc, sacerdot;
3 Elihòref i Ahià, fills de Xixà, secretaris; Josafat, fill d’Ahilud, cronista;
4 Benaiahu, fill de Jehoiadà, comandant de l’exèrcit; Sadoc i Abiatar, sacerdots;
5 Azariahu, fill de Natan, superintendent; Zabud, fill del sacerdot Natan, conseller reial;
6 Ahixar, majordom del palau; i Adoram, fill d’Abdà, era el cap del reclutament.
7 Salomó tenia, en tot Israel, dotze prefectes encarregats de proveir les necessitats del rei i la seva casa. A cada un li pertocava el subministrament un mes a l’any.
8 Aquests són els seus noms: Ben Hur, a la muntanya d’Efraïm.
9 Ben Dèquer, a Macàs, a Xaalbim, a Betxèmeix i a Elon de Bethanan.
10 Ben Hèssed, a Arubot; d’ell era Socó i tota la regió d’Hèfer.
11 Ben Abinadab, casat amb Tafat, filla de Salomó, tenia tota la regió alta de Dor.
12 Baanà, fill d’Ahilud, tenia Tanac, Meguidó i tot el Betxean, que és al costat de Jizreel, des de Betxean fins a Abel-Meholà, més enllà de Jocneam.
13 Ben Guèber, a Ramot-Galaad; tenia les viles de Jaïr, fill de Manassès, que són a Galaad; també era seva la regió d’Argob, al Basan: seixanta grans ciutats, amb muralles i forrellats de bronze.
14 Ahinadab, fill d’Idó a Mahanaim.
15 Ahimaas, a Neftalí; aquest també prengué per muller una filla de Salomó, Basmat.
16 Baanà, fill d’Huixai, a Aser i Alot.
17 Jehoxafat, fill de Parúah, a Issacar.
18 Ximí, fill d’Elà, a Benjamí.
19 Guèber, fill d’Urí, a la regió de Galaad, el país de Sehon, rei dels amor-reus, i d’Og, rei de Basan. A més, hi havia un superintendent per a tot el país.

Saviesa i prosperitat de Salomó

20 Judà i Israel eren nombrosos com la sorra de la vora del mar. Menjaven, bevien i estaven contents.
21 I Salomó dominava sobre tots els reialmes, des del riu Eufrates fins al país dels filisteus i fins a la frontera d’Egipte. Tots van ser tributaris i vassalls seus, mentre ell visqué.
22 La provisió diària per a Salomó era de trenta càrregues de flor de farina i seixanta càrregues de farina ordinària;
23 deu vedells engreixats, vint vedells de pastura i cent ovelles, sense comptar els cérvols, les gaseles, les daines i l’aviram de cria.
24 Ell dominava tota la regió d’aquesta part del riu Eufrates, des de Tifsah fins a Gaza, sobre tots els reis d’aquesta banda del riu, i havia pacificat tot el territori al seu voltant.
25 Així Judà i Israel vivien en seguretat, cadascun sota la seva parra i sota la seva figuera, des de Dan fins a Beerxeba, durant tots els dies de Salomó.
26 Salomó tenia quatre mil estables per als cavalls dels seus carros i dotze mil cavalls de sella.
27 Aquells prefectes proveïen per al rei Salomó i per a tots els qui vivien de la seva manutenció, cadascun el mes que li tocava, procurant que no faltés res.
28 Portaven també l’ordi i la palla per als cavalls de tir i per als de muntar, al lloc on ell estigués, cadascun el torn que li corresponia.
29 Déu va concedir a Salomó una saviesa i una intel·ligència molt grans, junt amb un cor tan ample com la sorra que hi ha a la vora del mar.
30 La saviesa de Salomó superava la de tots els fills de l’Orient i tota la saviesa d’Egipte.
31 Fou més savi que cap altre home: més que Etan, l’ezrahita, que Eman, que Calcol i Dardà, fills de Mahol; i la seva fama es va estendre per totes les nacions del voltant.
32 Salomó va pronunciar tres mil proverbis, i els seus càntics foren mil cinc.
33 Va dissertar sobre els arbres, des del cedre del Líban fins a l’hisop que brota de la paret. També va tractar dels animals, les aus, els rèptils i els peixos.
34 De tots els pobles venien per escoltar la saviesa de Salomó, de part de tots els reis de la terra que havien sentit parlar de la seva saviesa.