PRIMER LLIBRE DELS

REIS

 3

 

Salomó es casa amb la filla del faraó

1 Salomó va emparentar amb el faraó, rei d’Egipte, casant-se amb una filla seva. La va portar a la ciutat de David mentre acabaven la construcció del seu palau, el temple del Senyor i la muralla del voltant de Jerusalem.
2 El poble continuava oferint els sacrificis als llocs alts, perquè fins aleshores encara no s’havia edificat un temple al nom del Senyor.

Salomó demana saviesa a Déu

3 Salomó estimava el Senyor i complia les lleis establertes per David, el seu pare, si bé ell mateix sacrificava i cremava encens als llocs alts.
4 El rei va anar a Gabaon a oferir-hi sacrificis, ja que aquest era el lloc alt més important. En aquell altar, Salomó va arribar a oferir un miler d’holocaustos.
5 A Gabaon, el Senyor es va aparèixer a Salomó en un somni, durant la nit, i Déu li digué: “Demana què vols que et doni.”
6 I Salomó respongué: “Tu has tingut una gran benevolència envers el meu pare David, perquè ell davant teu es va comportar amb fidelitat, justícia i rectitud de cor envers tu, i li has reservat aquesta gran mercè de donar-li un fill que ocupi el seu tron, en aquest dia.
7 Ara, doncs, Senyor, Déu meu, tu has fet rei el teu servent en lloc de David, el meu pare, però jo sóc molt jove i no tinc experiència.
8 I el teu servent es troba a càrrec del poble que tu t’has escollit, un poble gran, que no es pot comptar ni calcular de nombrós que és.
9 Dóna, doncs, al teu servent, un cor amatent per a jutjar el teu poble, per a poder diferenciar el bé del mal; perquè, qui és capaç de jutjar aquest poble tan nombrós?”
10 Al Senyor li va plaure el que Salomó demanava,
11 i Déu li digué: “Ja que has demanat això, i no molts anys de vida ni riqueses per a tu, ni la mort dels teus enemics, sinó que has demanat intel·ligència per a comprendre el dret,
12 et concedeixo el que has demanat: mira, et dono un cor savi i intel·ligent com no n’hi ha hagut cap altre abans de tu, ni en sortirà cap altre després de tu que et pugui igualar.
13 Però a més et dono el que no has demanat, tant de riqueses com de glòria, de manera que no hi haurà entre els reis ningú com tu en tots els teus dies.
14 I si segueixes els meus camins i guardes els meus preceptes i manaments, com els va seguir David, el teu pare, et donaré molts anys de vida.”
15 Salomó es va despertar i s’adonà que era un somni. Va tornar a Jerusalem, es va presentar davant l’Arca de l’Aliança del Senyor, va oferir holocaustos, va sacrificar ofrenes pacífiques i va fer un banquet per a tots els seus servidors.

El judici de Salomó

16 Per aquell temps es van presentar davant del rei dues prostitutes,
17 i una de les dones digué: “Atén-me, senyor meu. Jo i aquesta dona vivim en una mateixa casa, i jo vaig tenir un fill estant amb ella a casa.
18 Al cap de tres dies del meu part, aquesta dona també va tenir un fill. Estàvem juntes i no hi havia ningú més a la casa, fora de nosaltres dues.
19 Una nit, el fill d’aquesta dona va morir per haver-se ajagut ella damunt seu.
20 Llavors es va llevar a mitjanit, va agafar el fill que jo tenia al meu costat, mentre aquesta servidora teva dormia, se’l va posar a la seva vora i va deixar al meu costat el seu fill mort.
21 Al matí, quan em vaig llevar per donar de mamar al meu fill, vaig veure que era mort. Però quan me’l vaig mirar bé a la llum del dia, vaig comprovar que no era el fill que jo havia infantat.”
22 L’altra dona va replicar: “No; el meu fill és el viu, i el teu fill és el mort!” Però l’altra responia: “No; el teu fill és el mort, el meu fill és el viu!” I així discutien elles davant el rei.
23 Mentrestant el rei reflexionava: “L’una diu: El meu fill és el viu, i el teu fill és el mort, mentre l’altra assegura: No és així; el teu fill és el mort i el meu fill és el viu.”
24 Llavors el rei ordenà: “Porteu-me una espasa.” Van portar una espasa davant del rei,
25 i ell digué: “Partiu en dos el nen viu, i doneu-ne la meitat a l’una i la meitat a l’altra.”
26 Aleshores, la dona de la qual era el fill viu, sentint que se li commovien les entranyes pel seu fill, digué al rei: “Escolta, senyor meu. Dóna-li a ella l’infant viu, i que no el matin.” Però l’altra deia: “Ni per a mi ni per a tu; que el parteixin!”
27 Llavors el rei sentencià: “Doneu a aquella el nen viu i no el mateu; ella és la seva mare!”
28 Tot Israel va saber la sentència que el rei havia pronunciat, i li van agafar un gran respecte, perquè van comprovar que en ell hi havia saviesa de Déu per a administrar justícia.