PRIMER LLIBRE DELS

REIS

 20

 

Benadad assetja Samaria

1 Benadad, rei de Síria, va aplegar tot el seu exèrcit, amb trenta-dos reis aliats, amb cavalls i carros; va pujar a Samaria, l’assetjà i la va atacar.
2 I va enviar emissaris a Acab, rei d’Israel, a la ciutat, i li va fer dir:
3 “Benadad diu això: La teva plata i el teu or són meus. També les teves dones i els teus millors fills són per a mi.”
4 El rei d’Israel li va contestar: “Tal com tu dius, senyor i rei meu, jo i tot el que tinc és teu.”
5 Els emissaris van tornar i digueren: “Benadad diu això: Tal com et vaig fer dir, em donaràs la teva plata i el teu or, i també les teves dones i els teus fills.
6 Per tant, demà, en aquesta hora, t’enviaré els meus homes perquè escorcollin la teva casa i la casa dels teus servidors; i tot allò que els sembli de més valor, ho prendran i s’ho enduran.”
7 Llavors, el rei va cridar tots els ancians del país i els digué: “Us demano que ho considereu i us adoneu que aquest només busca de fer mal. Perquè em va exigir les meves dones i els meus fills, la meva plata i el meu or, i no m’hi vaig negar pas.”
8 Llavors tots els ancians i tot el poble li digueren: “No en facis cas; no ho consentis.”
9 Ell, doncs, respongué als emissaris de Benadad: “Digueu al meu senyor, el rei: Tot el que m’has fet dir la primera vegada, ho accepto; però això altre, no ho puc acceptar.” Els emissaris van marxar i li van comunicar la resposta.
10 Llavors Benadad va enviar a dir-li: “Que els déus em castiguin severament si la pols que quedi de Samaria és suficient perquè n’agafi un grapat tota la gent que em segueix!”
11 El rei d’Israel donà aquesta resposta: “Digueu-li: Que no es gloriï tant qui es cenyeix l’espasa com si ja la tragués.”
12 Quan Benadad rebé la resposta estava acompanyat dels reis, bevent als pavellons. Llavors donà l’ordre als seus servidors: “Prepareu-vos!” I es van preparar per a atacar la ciutat.

Victòria d’Israel

13 Llavors un profeta va anar a trobar Acab, rei d’Israel, i li digué: “Això diu el Senyor: Veus tota aquesta gentada? Doncs, avui jo la posaré a les teves mans, perquè sàpigues que jo sóc el Senyor.”
14 Acab preguntà: “Per mitjà de qui?” I ell respongué: “Això diu el Senyor: Per mitjà dels servidors dels caps de districte.” Encara preguntà: “Qui començarà la batalla?” I respongué: “Tu mateix.”
15 Acab va fer el recompte dels servidors que tenien els caps de districte, i eren dos-cents trenta-dos. Després d’ells féu el recompte de tot el poble, de tots els fills d’Israel: eren set mil.
16 Van fer una sortida al migdia, mentre Benadad estava bevent fins a embriagar-se als pavellons, juntament amb els trenta-dos reis que l’ajudaven.
17 Primer van sortir els servidors dels caps de districte. Benadad va rebre un comunicat que deia: “Uns homes acaben de sortir de Samaria.”
18 I ell digué: “Si han sortit en so de pau, agafeu-los vius; i si han sortit en so de guerra, agafeu-los també vius.”
19 Així, doncs, van sortir de la ciutat els servidors dels caps de districte, amb l’exèrcit darrere d’ells.
20 Cadascun atacava el que tenia al seu davant, i els de Síria van fugir perseguits pels fills d’Israel; però Benadad, el rei de Síria, aconseguí fugir a cavall acompanyat d’alguns genets.
21 El rei d’Israel va sortir i va atacar la cavalleria i els carros, causant una gran derrota als de Síria.
22 El profeta va anar a trobar altre cop el rei d’Israel i li digué: “Procura reforçar-te, reflexiona i decideix què has de fer, perquè d’aquí a un any el rei de Síria vindrà a atacar-te.”
23 D’altra part, els oficials del rei de Síria li digueren: “Els seus déus són divinitats de les muntanyes, per això han estat més forts que nosaltres. Però, si els combatem a la plana, segur que nosaltres serem més forts que no pas ells.
24 Això és el que has de fer: Destitueix els reis, cadascun del seu càrrec, i posa prefectes al lloc d’ells.
25 Després reuneix un exèrcit igual que el que vas perdre, cavall per cavall i carro per carro, i presentarem batalla a la plana; segur que serem més forts nosaltres.” Ell va escoltar el seu consell i ho va fer així.

Nova victòria d’Israel, a Afec

26 Al cap d’un any, Benadad va mobilitzar l’exèrcit de Síria i va pujar a Afec per combatre contra Israel.
27 Els fills d’Israel també es van mobilitzar i, proveïts de queviures, van marxar al seu encontre. Els fills d’Israel van acampar enfront d’ells com dos ramadets de cabres, mentre que els de Síria omplien el país.
28 Llavors, l’home de Déu va anar a trobar el rei d’Israel i li digué: “Això diu el Senyor: Ja que els de Síria diuen que el Senyor és Déu de les muntanyes i no de les valls, et posaré a les mans tota aquesta gentada, i sabreu que jo sóc el Senyor.”
29 Van estar acampats els uns enfront dels altres set dies. El setè dia va començar la batalla, i els fills d’Israel van matar en un sol dia cent mil soldats de Síria.
30 I la resta va fugir a Afec, a la ciutat, però les muralles es van esfondrar sobre els vint-i-set mil homes que quedaven. Benadad també va fugir i es va amagar a la ciutat, en un estatge interior.
31 Llavors els seus servidors li digueren: “Mira, hem sentit a dir que els reis de la casa d’Israel són uns reis benignes; permet que ens vestim amb robes de sac i que ens posem una corda al coll, i que anem a trobar el rei d’Israel; potser et perdonarà la vida.”
32 Es van vestir amb roba de sac, es van posar cordes al coll i es van presentar al rei d’Israel, i li digueren: “El teu servent Benadad diu: Et prego que em perdonis la vida.” Ell respongué: “Encara és viu? És el meu germà!”
33 Aquells homes ho van prendre com un bon presagi, i agafant-lo per la paraula van contestar de seguida: “Benadad és el teu germà!” Acab digué: “Aneu, porteu-me’l.” Benadad es va presentar, i Acab el va fer pujar al seu carro.
34 Llavors Benadad li digué: “Et tornaré les ciutats que el meu pare va prendre al teu, i tu podràs establir mercats a Damasc, igual com va fer el meu pare a Samaria.” “I jo, digué Acab, amb aquest pacte et deixaré anar.” Va fer, doncs, un pacte amb ell i el va deixar marxar.

Un profeta critica el rei Acab

35 Llavors, un home del grup dels profetes digué al seu company, per manament del Senyor: “Fes-me una ferida!” Però aquell va refusar de ferir-lo.
36 I ell li digué: “Ja que no has obeït l’ordre del Senyor, així que t’allunyis de mi, un lleó et matarà!” I quan es va allunyar d’ell, el va trobar un lleó i el va matar.
37 Després va trobar un altre home, i li digué: “Fes-me una ferida!” Aquell home li va donar un cop i el va ferir.
38 Llavors el profeta va anar a esperar el rei al camí, disfressat amb una bena als ulls.
39 I quan el rei passava, cridà l’atenció del rei i li digué: “Aquest servent teu havia sortit d’enmig de la batalla quan un home ha vingut cap a mi portant un presoner i m’ha dit: ‘Guarda aquest home; si d’alguna manera arriba a escapar-se, la teva vida respondrà per la seva vida, o bé pagaràs un talent de plata.’
40 I mentre el teu servent estava ocupat de l’una banda a l’altra, aquell presoner ha desaparegut.” El rei d’Israel li replicà: “Aquesta és la teva sentència; tu mateix ho has decidit!”
41 Tot seguit aquell es va treure la bena dels ulls, i el rei d’Israel reconegué que era un dels profetes.
42 Llavors li digué: “Això diu el Senyor: Per tal com has deixat escapar de les teves mans l’home que jo havia consagrat a l’extermini, la teva vida respondrà per la seva vida, i el teu poble pel seu poble.”
43 I el rei se’n va anar a casa seva trist i consternat, i va arribar a Samaria.