PRIMER LLIBRE DELS

REIS

 2

 

El testament de David

1 Quan s’acostaven els dies de la mort de David, va donar instruccions al seu fill Salomó dient-li:
2 “Jo estic a punt d’emprendre el camí que fa tothom; sigues valent i porta’t com un home.
3 Guarda els preceptes del Senyor, el teu Déu, seguint els seus camins i complint els seus estatuts, els seus manaments, les seves lleis i els seus testimonis, tal com és escrit en la llei de Moisès, perquè et vagi bé en tot el que emprenguis i a qualsevol lloc on vagis,
4 a fi que el Senyor confirmi la promesa que em va fer: ‘Si els teus fills guarden el seu comportament, per caminar fidelment davant meu, amb tot el seu cor i amb tota la seva ànima, mai no et faltarà un descendent sobre el tron d’Israel.’
5 I tu també saps allò que m’ha fet Joab, fill de Seruià: allò que va fer als dos caps dels exèrcits d’Israel, a Abner, fill de Ner, i a Amassà, fill de Jèter, que els va matar, venjant sang de guerra en temps de pau, i tacant de sang de guerra la faixa que el cenyia i les sabates que calçava.
6 Actua, doncs, amb seny, i no deixis que els seus cabells blancs baixin en pau a la sepultura.
7 En canvi, amb els fills de Barzil·lai de Galaad, sigues benèvol; que estiguin entre els qui mengen a la teva taula, perquè així es van comportar ells amb mi quan jo fugia d’Absalom, el teu germà.
8 Aquí, amb tu, tens Ximí, fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim. Aquest em va maleir amb una maledicció terrible el dia que jo fugia cap a Mahanaim, però després va baixar a rebre’m al Jordà, i jo li vaig jurar pel Senyor: ‘No et faré morir per l’espasa.’
9 Ara, però, no el deixis impune; ets prou intel·ligent i sabràs què cal fer amb ell perquè els seus cabells blancs baixin amb sang a la sepultura.”
10 David va reposar amb els seus avantpassats i fou enterrat a la ciutat de David.
11 El temps que David va regnar sobre Israel va ser de quaranta anys; va regnar set anys a Hebron i trenta-tres a Jerusalem.
12 Salomó va ocupar el tron de David, el seu pare, i el seu reialme es va afermar sòlidament.

Fi d’Adonies i els seus seguidors

13 Adonies, fill d’Haguit, va anar a trobar Betsabé, la mare de Salomó, i ella li preguntà: “¿És pacífica la teva visita?” Ell respongué: “És pacífica.”
14 I afegí: “Haig de dir-te una cosa.” Ella li fa: “Parla.”
15 Llavors ell digué: “Tu saps que a mi em corresponia el regnat, i que tot Israel tenia posada en mi la mirada perquè jo fos el rei. Però el dret de regnar ha estat canviat i ha passat a ser del meu germà, perquè li era destinat de part del Senyor.
16 Ara bé, et vull demanar una cosa; espero que no me la neguis.” Ella li digué: “Parla.”
17 I ell digué: “Et prego que parlis al rei Salomó, ja que no et rebutjarà, perquè em concedeixi Abisag, la xunemita, per muller.”
18 Betsabé respongué: “Està bé; parlaré al rei a favor teu.”
19 I Betsabé va anar a trobar el rei Salomó per parlar-li a favor d’Adonies. El rei es va alçar per rebre-la, li féu una reverència i va tornar a seure al seu tron. Va fer posar un setial per a la mare del rei, i ella va seure a la seva dreta.
20 Llavors ella digué: “Vinc a demanar-te una petita cosa; no em desatenguis.” I el rei li digué: “Demana, mare meva, que no et desatendré pas.”
21 Ella digué: “Que Abisag, la xunemita, sigui concedida per muller al teu germà Adonies.”
22 Però el rei Salomó replicà a la seva mare: “Per què demanes Abisag, la xunemita, per a Adonies? Demana també per a ell el regne, ja que és el meu germà gran i té al seu favor el sacerdot Abiatar i Joab, el fill de Seruià!”
23 Llavors el rei Salomó va jurar pel Senyor dient: “Que Déu em castigui severament si no és cert que això que ha dit Adonies li costarà la vida!
24 Ara, doncs, per vida del Senyor, que m’ha confirmat i m’ha fet seure sobre el tron de David, el meu pare, i m’ha fundat una dinastia com havia promès, que Adonies ha de morir avui mateix!”
25 I el rei Salomó va donar l’ordre a Benaiahu, fill de Jehoiadà, que el va ferir i el deixà mort.

L’exili d’Abiatar

26 Al sacerdot Abiatar, el rei li va dir: “Ves-te’n a Anatot, a les teves terres, perquè, si bé mereixes la mort, no et vull matar en aquest moment, perquè has portat l’Arca del Senyor Etern davant del meu pare David, i perquè has patit el mateix que va patir el meu pare.”
27 Així Salomó va desposseir Abiatar del càrrec de sacerdot del Senyor, i així es va complir la sentència que el Senyor havia pronunciat contra la casa d’Elí, a Siló.

La mort de Joab

28 La notícia va arribar a Joab –val a dir que Joab també havia seguit el partit d’Adonies, si bé no havia seguit el d’Absalom–, i llavors va anar a refugiar-se al Tabernacle del Senyor i es va agafar als corns de l’altar.
29 Van comunicar al rei Salomó que Joab s’havia refugiat al Tabernacle del Senyor i que s’estava al costat de l’altar. Llavors Salomó hi va enviar Benaiahu, fill de Jehoiadà, dient-li: “Vés i mata’l.”
30 Benaiahu va entrar al Tabernacle del Senyor i digué a Joab: “El rei diu que surtis.” Però ell replicà: “No; prefereixo morir aquí!” I Benaiahu va portar la resposta al rei: “Això m’ha dit Joab i així m’ha contestat.”
31 Llavors el rei li digué: “Fes tal com ell ha dit: mata’l i enterra’l. Així trauràs de damunt meu i de damunt la meva família paterna la sang que injustament ha vessat Joab.
32 I que el Senyor faci recaure la sang sobre el seu cap, perquè ell va atacar dos homes justos i millors que no pas ell, i els va matar amb l’espasa, sense que el meu pare David ho sabés. Eren: Abner, fill de Ner, comandant de l’exèrcit d’Israel, i Amassà, fill de Jèter, comandant de l’exèrcit de Judà.
33 Que la sang d’ells, doncs, recaigui sobre el cap de Joab i sobre el cap de la seva descendència per sempre; mentre que sobre David, sobre la seva descendència, sobre la seva casa i sobre el seu tron, descansi eternament la pau de part del Senyor!”
34 I Benaiahu, fill d Jehoiadà, hi va anar i el va matar. Va ser enterrat a casa seva, al desert.
35 El rei va posar al seu lloc Benaiahu, fill de Jehoiadà, com a cap de l’exèrcit, i al sacerdot Sadoc, el rei el va posar al lloc d’Abiatar.

Mort de Ximí

36 Després el rei va enviar a buscar Ximí, i li digué: “Construeix-te una casa a Jerusalem i queda’t-hi a viure, i no en surtis per anar enlloc;
37 perquè si un dia en surts i passes el torrent del Cedró, pots estar ben segur que moriràs sense remei: la teva sang recaurà llavors sobre el teu mateix cap.”
38 Ximí va contestar al rei: “Està bé. El teu servent ho farà tal com el meu se-nyor, el rei, ho ha manat.” I va viure a Jerusalem molt de temps.
39 Però succeí que, al cap de tres anys, dos criats de Ximí es van escapar cap a la casa d’Aquix, fill de Maacà, rei de Gat. Llavors van anar a dir a Ximí: “Mira, els teus criats són a Gat.”
40 I Ximí es va alçar, va ensellar l’ase i se’n va anar cap a Gat, prop d’Aquix, a buscar els seus criats. Ximí va anar i va tornar de Gat, i va portar els seus criats.
41 Però van denunciar a Salomó que Ximí havia anat de Jerusalem a Gat i havia tornat.
42 El rei va fer cridar Ximí i li digué: “¿No et vaig adjurar pel Senyor i et vaig fer aquesta advertència: ‘El dia que surtis o vagis a qualsevol lloc, estigues segur que moriràs sense remei?’ I tu em vas contestar: ‘Està bé, així ho faré.’
43 Per què, doncs, no has guardat el jurament del Senyor i l’ordre que t’havia donat?”
44 A més, el rei digué a Ximí: “Tu saps, perquè n’ets conscient, tot el mal que vas fer al meu pare David; ara el Senyor fa recaure la teva maldat sobre el teu cap,
45 mentre que el rei Salomó serà afavorit i el tron de David serà afermat davant el Senyor per sempre més.”
46 Llavors el rei va donar l’ordre a Benaiahu, fill de Jehoiadà, i aquest va anar a escometre’l i el va matar. I el regnat de Salomó es va afermar a les seves mans.