PRIMER LLIBRE DELS

REIS

 13

 

Un profeta de Judà reprèn Jeroboam

1 Succeí que un home de Déu, per revelació del Senyor, va arribar de Judà a Betel quan Jeroboam era junt a l’altar per cremar l’encens,
2 i va clamar contra l’altar, per revelació del Senyor, dient: “Altar, altar! Això diu el Senyor: Heus aquí que ha de néixer un fill de la casa de David, anomenat Josies, que damunt teu immolarà els sacerdots dels llocs alts que cremen l’encens sobre tu, i damunt teu seran cremats ossos humans.”
3 I aquell mateix dia va donar aquest senyal: “Aquest és el senyal que el Senyor ha dit: L’altar s’esberlarà, i les cendres que hi ha damunt seu s’escamparan.”
4 Així que el rei va sentir l’oracle que l’home de Déu proclamava contra l’altar de Betel, va estendre la mà per damunt l’altar cridant: “Agafeu-lo!”, però la mà que havia estès contra ell li va quedar rígida, i no podia enretirar-la.
5 I l’altar es va esberlar i la cendra de l’altar es va escampar, segons el senyal que l’home de Déu havia donat per revelació del Senyor.
6 Llavors el rei digué a l’home de Déu: “Et demano que supliquis al Senyor, el teu Déu, i que preguis per mi, perquè restableixi la meva mà.” Aquell home de Déu va suplicar al Senyor i la mà del rei fou restablerta, quedant tal com era abans.
7 El rei digué a l’home de Déu: “Vine amb mi a casa, que et reconfortaràs; i et vull fer un obsequi.”
8 Però l’home de Déu va contestar al rei: “Ni que em donessis la meitat de la teva hisenda no vindria amb tu, ni menjaria ni beuria aigua en aquest lloc,
9 perquè així m’ho ha manat el Senyor, per revelació, dient-me: No menjaràs res ni beuràs aigua ni tornaràs pel camí d’anada.”
10 I se’n va anar per un altre camí, i no va tornar per la mateixa ruta que havia pres per anar a Betel.

El profeta ancià de Betel

11 Hi havia un profeta ancià que vivia a Betel, i els seus fills anaren a contar-li tot el que havia fet l’home de Déu aquell dia a Betel. També van referir al seu pare les paraules que havia dit al rei.
12 Llavors el seu pare va preguntar: “Per quin camí se n’ha anat?” I els seus fills li van indicar el camí que havia pres l’home de Déu que havia vingut de Judà.
13 Llavors ell digué als seus fills: “Prepareu-me l’ase.” Li van ensellar l’ase i ell hi va muntar.
14 Se’n va anar darrere l’home de Déu i el va trobar assegut sota d’un arbre, i li digué: “¿Ets tu l’home de Déu que ha vingut de Judà?” Ell respongué: “Jo mateix.”
15 Llavors ell li proposà: “Vine amb mi a casa i menjaràs alguna cosa.”
16 Però ell respongué: “No puc anar amb tu ni acompanyar-te. No menjaré res ni beuré aigua, amb tu, en aquest lloc,
17 perquè se m’ha ordenat per revelació del Senyor: No menjaràs res ni beuràs aigua en aquell lloc, ni tornaràs pel camí d’anada.”
18 L’altre replicà: “Jo també sóc profeta, com tu, i un àngel m’ha parlat, per revelació del Senyor, i m’ha dit: Fes que torni amb tu a casa teva perquè mengi alguna cosa i begui aigua”; però li mentia.
19 Se’n tornà, doncs, amb ell i va menjar i beure aigua a casa seva.
20 I mentre eren asseguts a taula, el profeta que l’havia fet tornar tingué una revelació del Senyor,
21 i en veu alta digué a l’home de Déu que havia vingut de Judà: “Això diu el Senyor: Per haver estat desobedient a l’ordre del Senyor, i per no haver guardat el manament que el Senyor, el teu Déu, t’havia imposat,
22 sinó que has tornat enrere i has menjat i begut aigua en aquest lloc, del qual et vaig dir: ‘no hi menjaràs res ni hi beuràs aigua’, el teu cadàver no entrarà al sepulcre dels teus pares.”

Mort del profeta de Judà

23 Després de menjar i beure, l’ancià va ensellar l’ase per al profeta que ell havia fet tornar,
24 i aquest va marxar. Pel camí va topar amb un lleó que el va matar, i el seu cadàver va quedar estès al camí. L’ase es va quedar dret al seu costat, i el lleó també es va quedar al costat del cos mort.
25 Uns homes que passaven van veure el cos mort estès al camí i el lleó al costat del cos, i van anar a explicar-ho a la ciutat on vivia el profeta ancià.
26 I quan el profeta que l’havia fet tornar del camí ho va saber, digué: “És aquell home de Déu que va desobeir l’ordre del Senyor. Per això l’ha lliurat al lleó, que l’ha destrossat i l’ha mort, segons la paraula que el Senyor li havia dit.”
27 I, dirigint-se als seus fills, els digué: “Prepareu-me l’ase.” L’hi van ensellar,
28 i ell va marxar. Va trobar el cos de l’altre estès al camí, amb l’ase i el lleó que estaven al costat del cadàver. El lleó no havia devorat el mort ni havia destrossat l’ase.
29 Aquell profeta va alçar el cos de l’home de Déu, el va carregar damunt l’ase i se l’endugué. El profeta ancià va anar a la ciutat per fer-li el dol i sepultar-lo.
30 Va posar el cos al seu propi sepulcre i li van fer el dol planyent-lo així: “Ai, germà meu!”
31 Un cop sepultat, digué als seus fills: “Quan jo em mori, enterreu-me al sepulcre on l’home de Déu és enterrat. Feu descansar els meus ossos al costat dels seus ossos.
32 Perquè sens dubte es complirà la paraula que per revelació del Senyor ell va proclamar contra l’altar que hi ha a Betel i contra tots els llocs alts que hi ha a les ciutats de Samaria.”
33 Malgrat aquest fet, Jeroboam no es va apartar del seu mal camí, sinó que va tornar a constituir d’entre el comú del poble sacerdots per als llocs alts. A qualsevol que li semblava, l’investia com a sacerdot dels llocs alts.
34 Aquest comportament dugué el pecat a la casa de Jeroboam, i per això fou destruïda i esborrada de damunt la terra.