PRIMER LLIBRE DELS

REIS

 12

 

Rebel·lió de les deu tribus

1 Roboam va anar a Siquem perquè tot Israel s’hi havia reunit per proclamar-lo rei.
2 Però se n’assabentà Jeroboam, fill de Nebat, que encara s’estava a l’Egipte, on havia fugit de la presència del rei Salomó. Residia, doncs, Jeroboam a l’Egipte,
3 on van enviar a buscar-lo. Aleshores va tornar i va acudir a Siquem, on tota l’assemblea d’Israel va parlar amb Roboam en aquests termes:
4 “El teu pare ens va imposar un jou molt pesat; ara, doncs, alleugereix tu la feixuga servitud del teu pare i el jou pesant que va posar damunt nostre, i nosaltres et servirem.”
5 Ell els respongué: “Retireu-vos per tres dies i després torneu.” I el poble es va retirar.
6 El rei Roboam, llavors, va consultar els ancians que havien servit a l’audiència del seu pare Salomó quan encara vivia, i els preguntà: “Què m’aconselleu que respongui a aquest poble?”
7 I ells li digueren: “Si avui et poses al servei d’aquest poble i els serveixes i els respons amb bones paraules, seran els teus súbdits per sempre.”
8 Però Roboam no va fer cas del consell que els ancians li donaven, i va consultar amb els joves que havien crescut amb ell i havien entrat al seu servei.
9 Els preguntà: “Quina resposta m’aconselleu que donem al poble aquest que m’ha dit: Alleugereix el jou que el teu pare ens va imposar?”
10 I els joves que havien crescut amb ell li van contestar: “Al poble aquest que t’ha dit: ‘El teu pare ens va imposar un jou pesant, ara alleugereix tu el seu jou’, els has de respondre així: El meu dit petit és més gros que els lloms del meu pare.
11 Si el meu pare us va imposar un jou pesant, jo encara us el faré més pesant; si el meu pare us castigava amb fuets, jo us castigaré amb escorpins.”
12 Al tercer dia, Jeroboam i tot el poble van anar a trobar Roboam, tal com havia manat el rei quan digué: “Torneu el tercer dia.”
13 I el rei respongué al poble amb aspresa, sense fer cas del consell que els ancians li havien donat,
14 i seguint el consell dels joves els respongué: “El meu pare us va imposar un jou pesant, però jo us el faré encara més pesant. El meu pare us va castigar amb fuets, però jo us castigaré amb escorpins.”
15 El rei, doncs, no va escoltar el poble, perquè així ho havia disposat el Senyor a fi que es complís la paraula que el Senyor havia dit per mitjà d’Ahià, de Siló, a Jeroboam, fill de Nebat.
16 Llavors, tot el poble, veient que el rei no els escoltava, va replicar al rei: “¿Què tenim a veure, nosaltres, amb David? No tenim cap heretat amb el fill de Jessè! Cap a casa, Israel! Ara cuida’t de casa teva, David!” I Israel va marxar a casa seva.
17 Però els fills d’Israel que vivien a les poblacions de Judà van quedar sota el domini de Roboam.
18 Llavors el rei Roboam va enviar Adoram, encarregat de les lleves, però tot Israel el va apedregar i morí. I el mateix rei Roboam hagué de pujar corrents al carro i fugir cap a Jerusalem.
19 Així Israel es va separar de la casa de David fins al dia d’avui.

Separació política

20 Quan tot Israel va saber que Jeroboam havia tornat, el van fer venir a l’assemblea i el van proclamar rei d’Israel. Ningú no va seguir la casa de David, llevat de la tribu de Judà.
21 I quan Roboam va arribar a Jerusalem, va reunir tota la casa de Judà i la tribu de Benjamí, cent vuitanta mil guerrers, per lluitar contra la casa d’Israel i restituir el regne per a ell, el fill de Salomó.
22 Però la paraula de Déu fou dirigida a Xemaià, home de Déu, en aquests termes:
23 “Digues això a Roboam, fill de Salomó, rei de Judà, a tota la casa de Judà i de Benjamí i a la resta del poble:
24 Això ha dit el Senyor: No pugeu ni lluiteu contra els vostres germans, els fills d’Israel. Torneu-vos-en cadascun a casa seva, que sóc jo qui ha disposat tot això.” I ells, obeint la paraula del Senyor, se’n tornaren, seguint l’ordre del Senyor.
25 Llavors Jeroboam va fortificar Siquem, a les muntanyes d’Efraïm, i s’hi va quedar. Després va sortir d’allà i va fortificar Penuel.

Separació religiosa

26 Jeroboam pensava interiorment: “Ara tornarà el reialme a la casa de David.
27 Si aquest poble puja a oferir els seus sacrificis al temple del Senyor, a Jerusalem, el cor d’aquest poble es decantarà vers el seu senyor, Roboam, rei de Judà; i a mi em mataran i tornaran a Roboam, rei de Judà.”
28 El rei, després d’haver reflexionat, va fer dos vedells d’or i digué al poble: “Ja s’ha acabat això de pujar a Jerusalem! Aquí tens els teus déus, Israel, els que et van treure de la terra d’Egipte!”
29 I va situar l’un a Betel i l’altre a Dan.
30 Això esdevingué un motiu de pecat, perquè el poble anava a presentar-se tant davant de l’un com davant de l’altre.
31 Després Jeroboam va construir els llocs alts i va nomenar sacerdots d’entre el comú del poble, que no eren dels levites.
32 Jeroboam també va instituir una festa solemne al mes vuitè, el dia quinze del mes, semblant a la festa solemne que es feia a Judà, i ell mateix va oferir sacrificis sobre l’altar. Així ho va fer a Betel, oferint sacrificis als vedells que havia fabricat, i establint a Betel els sacerdots dels llocs alts que ell havia construït.
33 Va ser el dia quinze del mes vuitè que va oferir sacrificis sobre l’altar que havia construït a Betel, durant la festa que ell mateix havia instituït a caprici i havia establert com a festivitat per als fills d’Israel. Hi va pujar a cremar l’encens.