PRIMER LLIBRE DELS

REIS

 11

 

Apostasia de Salomó

1 El rei Salomó va estimar moltes dones estrangeres, a més de la filla de faraó: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites.
2 D’aquestes nacions, el Senyor havia dit als fills d’Israel: “No us heu d’ajuntar amb elles, ni elles s’han d’ajuntar amb vosaltres, perquè amb tota seguretat decantaran el vostre cor vers els seus déus.” Amb aquestes, doncs, Salomó s’hi va unir amb amor;
3 va arribar a tenir set-centes esposes, com a princeses, i tres-centes concubines, i aquestes dones van fer extraviar el seu cor.
4 I quan Salomó ja era vell, les seves dones van fer decantar el seu cor vers déus estranys, i ja no era íntegre per al Senyor, el seu Déu, com el cor de David, el seu pare.
5 Va donar culte a Astarte, deessa dels sidonis, i a Milcom, ídol abominable dels ammonites.
6 Salomó es va comportar malament als ulls del Senyor, i no va seguir fidelment el Senyor com David, el seu pare.
7 Llavors va edificar, a la muntanya que hi ha enfront de Jerusalem, altars dedicats a Quemoix, l’abominació de Moab, i a Moloc, l’abominació dels fills d’Ammon.
8 Va fer el mateix per a totes les seves dones estrangeres, que cremaven encens i oferien sacrificis als seus déus.
9 El Senyor es va enutjar contra Salomó, perquè el seu cor s’havia apartat d’ell, el Déu d’Israel, que se li havia aparegut per dues vegades
10 i li havia ordenat que no seguís altres déus, però ell no va obeir allò que el Senyor li havia manat.
11 Per això el Senyor digué a Salomó: “Ja que t’has portat així, i no has guardat el meu pacte i els estatuts que jo t’havia prescrit, arrancaré la sobirania de les teves mans i la donaré a un servent teu.
12 Si bé, per amor del teu pare David, el meu servent, això no ho faré en vida teva; l’arrancaré de les mans del teu fill.
13 Tot i així, no li arrancaré tota la sobirania, sinó que, al teu fill, li concediré una tribu, per amor al meu servent David i per amor a Jerusalem, que jo he escollit.”

Els enemics de Salomó

14 Llavors el Senyor va fer que s’alcés un enemic contra Salomó: l’edomita Adad, del llinatge reial d’Edom.
15 Perquè, en l’atac de David contra Edom, quan Joab, el comandant de l’exèrcit, va pujar a enterrar els morts, després de matar tots els homes d’Edom,
16 (ja que Joab, amb tots els israelites, va estar-se allí sis mesos, fins que hagué exterminat tots els homes d’Edom),
17 Adad aconseguí de fugir amb alguns edomites d’entre els servidors del seu pare cap a l’Egipte. Llavors Adad era molt petit.
18 Aquests, doncs, sortiren de Madian i van arribar a Paran. Van prendre amb ells alguns homes de Paran i van anar a l’Egipte, al faraó, rei d’aquell país, que li va donar asil, li va assignar manutenció i li va donar terres.
19 I Adad va trobar gràcia als ulls del faraó, de tal manera que fins i tot li concedí per muller la germana de la seva pròpia muller, la germana de la reina Tahpenés.
20 La germana de Tahpenés li va infantar un fill, Guenubat, que Tahpenés va criar al palau del faraó, entre els fills del faraó.
21 Però, així que Adad va saber, a l’Egipte, que David reposava amb els seus avantpassats i que Joab, el comandant de l’exèrcit, era mort, va demanar al faraó: “Deixa’m anar a la meva terra.”
22 Però el faraó li respongué: “Què et falta al meu costat, perquè vulguis marxar a la teva terra?” Adad va contestar: “No em falta res. Però et prego que em deixis marxar.”
23 Per altra banda, Déu va alçar un altre enemic a Salomó: Rezon, fill d’Eliadà, que havia fugit d’Adadèzer, rei de Sobà, el seu sobirà.
24 Havia reunit al seu costat uns quants homes i s’havia fet cap d’una banda, quan David va derrotar els de Sobà. Van anar a Damasc, s’hi van establir i se’n van apoderar.
25 Aquest va ser enemic d’Israel durant tota la vida de Salomó, i va ser un mal afegit al d’Adad, perquè odiava Israel i va regnar sobre Síria.

La rebel·lió de Jeroboam

26 També Jeroboam, servidor de Salomó, es va rebel·lar contra el rei. Era fill de Nebat, efratita de Seredà, i la seva mare era viuda i es deia Seruà.
27 La causa que es rebel·lés contra el rei va ser aquesta: Salomó construïa el terraplè per a tancar la bretxa de la ciutat de David, el seu pare,
28 i aquest Jeroboam era fort i decidit, i veient Salomó que aquell jove era molt actiu, el va nomenar capatàs dels treballadors de la casa de Josep.
29 Succeí, per aquell temps, que Jeroboam sortia de Jerusalem i es va trobar pel camí el profeta Ahià, de Siló, que portava un mantell nou. Tots dos es trobaven sols al camp.
30 Llavors Ahià prengué el mantell nou que portava i el va esquinçar en dotze trossos,
31 i digué a Jeroboam: “Pren per a tu deu trossos, perquè el Senyor, Déu d’Israel, diu això: Mira, esquinçaré el reialme de les mans de Salomó, i a tu te’n donaré deu tribus.
32 Només una sola tribu quedarà per a ell, per amor al meu servent David i per amor a Jerusalem, la ciutat que jo he escollit d’entre totes les tribus d’Israel.
33 Perquè m’han deixat a mi i han adorat Astarte, la deessa dels sidonis, Quemoix, el déu de Moab, i Milcom, déu dels ammonites, i no han seguit els meus camins complint el que és recte als meus ulls, els meus estatuts i les meves lleis com David, el seu pare.
34 No obstant, no prendré tot el reialme de la seva mà, sinó que el mantindré com a príncep tots els dies de la seva vida, per amor a David, el meu servent, que jo vaig escollir i que va guardar els meus manaments i els meus estatuts,
35 però prendré el reialme de la mà del seu fill; i d’ell, te’n donaré a tu deu tribus.
36 Amb tot, al seu fill li deixaré una tribu, a fi que el meu servent David tingui una llàntia perpètuament davant meu a Jerusalem, la ciutat que he escollit per posar-hi el meu nom.
37 Et prendré, doncs, i regnaràs sobre tot el que la teva ànima desitgi i seràs sobirà d’Israel.
38 I serà que si obeeixes tot allò que et mani, si segueixes els meus camins i practiques allò que és recte als meus ulls, guardant els meus estatuts i els meus manaments, tal com ho va fer David, el meu servent, llavors jo seré amb tu, edificaré per a tu una casa perdurable, com la hi vaig edificar a David, i et donaré Israel.
39 Així humiliaré la descendència de David, però no per sempre.”
40 Salomó va intentar matar Jeroboam, però Jeroboam es va alçar i va fugir cap a l’Egipte, prop de Xixac, rei d’Egipte, i s’hi va quedar fins a la mort de Salomó.

Mort de Salomó

41 La resta de la història de Salomó, tot el que va fer i la seva saviesa, ¿no consta ja en el llibre dels fets de Salomó?
42 El temps que Salomó va regnar a Jerusalem, sobre tot Israel, van ser quaranta anys.
43 Després Salomó va dormir amb els seus avantpassats i fou enterrat a la ciutat de David, el seu pare; i Roboam, el seu fill, va regnar en lloc seu.