PRIMER LLIBRE DELS

REIS

 1

 

Ancianitat de David

1 El rei David ja era vell, carregat d’anys, i per més que l’abrigaven, no s’escalfava.
2 Els seus servidors li digueren: “Cal buscar per al rei, el nostre senyor, una noia verge, perquè el serveixi, el cuidi i jegui amb ell, a fi que escalfi el rei, el nostre senyor.”
3 Van buscar, doncs, una noia bonica per tot el territori d’Israel, i van trobar Abisag, xunemita, i la van portar al rei.
4 La noia era de gran bellesa. Ella cuidava el rei i el servia, però el rei no la conegué sexualment.

La conjura d’Adonies

5 Adonies, fill d’Haguit, s’ufanejava pensant: “Jo regnaré.” Es va procurar un carruatge amb genets i una escorta de cinquanta homes que el precedien.
6 El seu pare mai de la vida no l’hagué de renyar dient-li: “Per què fas això?” A més, era de molt bona presència i l’havia tingut després d’Absalom.
7 Mantenia tractes amb Joab, fill de Seruià, i amb el sacerdot Abiatar, que eren partidaris d’ell i l’afavorien.
8 Però el sacerdot Sadoc, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, i el profeta Natan, Ximí, Reí i els valents de David, no eren partidaris seus.
9 Adonies va fer un sacrifici d’ovelles, vedells i bestiar engreixat vora la roca d’Eben-Azohèlet, que és prop de Roguel, i va convidar tots els seus germans, els fills del rei, i tots els homes de Judà que servien el rei.
10 Però no va convidar el profeta Natan, ni Benaiahu, fill de Jehoiadà, ni Salomó, el seu germà.
11 Llavors Natan va parlar a Betsabé, la mare de Salomó, dient-li: “¿No saps que Adonies, fill d’Haguit, s’ha fet rei sense que ho sàpiga David, el nostre senyor?
12 Ara, doncs, vine i deixa’m que t’aconselli a fi que puguis salvar la teva vida i la del teu fill Salomó.
13 Vés a veure el rei David i digues-li: ‘Senyor i rei meu; ¿no vas jurar a la teva serventa dient-li: Salomó, el teu fill, regnarà després de mi i seurà sobre el meu tron? Per què, doncs, regna Adonies?’
14 I mentre tu estaràs allà parlant amb el rei, jo entraré darrere teu i acabaré de confirmar les teves paraules.”
15 Betsabé va entrar a veure el rei dins la cambra, ja que el rei era molt vell i havia de ser atès per Abisag, la xunemita.
16 Betsabé va fer la reverència i es prostrà davant el rei. I el rei li preguntà: “Què vols?”
17 I ella respongué: “Senyor meu, tu vas jurar a la teva serventa pel Senyor, el teu Déu, dient-li: ‘T’asseguro que Salomó, el teu fill, regnarà després de mi; ell seurà sobre el meu tron.’
18 Però ara és Adonies el qui fa de rei, sense que tu, rei i senyor meu, no en sàpigues res.
19 Ha sacrificat vedells, bestiar engreixat i ovelles en quantitat, i ha convidat tots els fills del rei, i el sacerdot Abiatar, i Joab, comandant de l’exèrcit, però no ha convidat Salomó, el teu servidor.
20 Quant a tu, els ulls de tot Israel estan sobre teu, senyor i rei meu, perquè els facis saber qui ha de seure sobre el tron del meu senyor, el rei, com a successor.
21 Perquè podria ser que quan el rei, el meu senyor, reposi amb els seus avantpassats, jo i el meu fill Salomó siguem tractats com uns culpables.”
22 Encara ella parlava amb el rei que va arribar el profeta Natan,
23 i van avisar el rei dient-li: “El profeta Natan és aquí.” Va entrar, doncs, a la presència del rei, i es va prostrar davant el rei, fins a terra.
24 I Natan digué: “Rei i senyor meu, ¿has dit tu: Adonies regnarà després de mi i ell seurà sobre el meu tron?
25 Perquè avui ha baixat i ha sacrificat vedells, bestiar engreixat i ovelles en quantitat, ha convidat tots els fills del rei, tots els capitans de l’exèrcit i el sacerdot Abiatar, que ara mengen i beuen davant d’ell cridant: Visca el rei Adonies!
26 Però a mi, servidor teu, al sacerdot Sadoc, a Benaiahu, fill de Jehoiadà, i a Salomó, el teu servidor, no ens han convidat.
27 ¿Serà que això s’ha fet amb el permís del rei, el meu senyor, sense que es notifiqués als teus servidors qui ha de ser el que ocuparà el tron del meu senyor després d’ell?”

David proclama rei Salomó

28 El rei David respongué: “Crideu-me Betsabé.” I ella va entrar a presència del rei i es mantingué dreta davant seu.
29 I el rei va fer aquest jurament: “Per vida del Senyor que ha redimit la meva ànima de tota adversitat,
30 que allò que vaig jurar-te pel Senyor, el Déu d’Israel, dient-te: ‘T’asseguro que Salomó, el teu fill, regnarà després de mi i seurà en el meu tron ocupant el meu lloc’, avui mateix ho compliré.”
31 Betsabé, inclinant-se fins a terra, es prosternà davant el rei i digué: “Que el meu senyor, el rei David, visqui per sempre!”
32 Llavors el rei David digué: “Crideu-me Sadoc, el sacerdot, Natan, el profeta, i Benaiahu, fill de Jehoiadà.” Aquests van acudir davant el rei,
33 i el rei els digué: “Preneu amb vosaltres els servidors del vostre senyor, feu muntar Salomó, el meu fill, sobre la meva mula i feu-lo baixar a Guihon.
34 Allà, Sadoc, el sacerdot, i Natan, el profeta, l’ungiran com a rei d’Israel, i vosaltres tocareu la trompeta i cridareu: Visca el rei Salomó!
35 Tot seguit, pujareu darrere seu i, en ser aquí, seurà sobre el meu tron i regnarà en lloc meu: perquè és a ell que he designat perquè sigui sobirà d’Israel i de Judà.”
36 Benaiahu, fill de Jehoiadà, respongué al rei: “Amén. Que així ho confirmi el Senyor, el Déu del meu senyor, el rei!
37 Tal com el Senyor ha estat al costat del rei, el meu senyor, així estigui al costat de Salomó i engrandeixi el seu regnat més que el regnat del meu senyor, el rei David.”
38 Després, el sacerdot Sadoc, el profeta Natan i Benaiahu, fill de Jehoiadà, van baixar amb els quereteus i els peleteus, van muntar Salomó sobre la mula del rei David i el van portar a Guihon.
39 I el sacerdot Sadoc, que havia agafat el corn de l’oli del Tabernacle, ungí Salomó; i van fer tocar la trompeta i tot el poble va cridar: “Visca el rei Salomó!”
40 Després tot el poble va pujar darrere seu, i tots anaven tocant flabiols i fent gatzara, fins a fer retrunyir la terra amb els seus crits.

Adonies se sotmet

41 Ho van sentir Adonies i tots el convidats que eren amb ell, quan acabaven de menjar. Joab va sentir el so de la trompeta i digué: “Per què s’esvalota la ciutat amb tant d’enrenou?”
42 Encara ell parlava que va arribar Jehonatan, fill del sacerdot Abiatar. I Adonies li digué: “Vine, que tu ets un home com cal i deus portar bones notícies.”
43 Però Jehonatan, responent a Adonies, digué: “Al contrari; el nostre se-nyor, el rei David, acaba de proclamar rei Salomó.
44 El rei ha enviat amb ell Sadoc, el sacerdot, Natan, el profeta, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, amb els quereteus i els peleteus, i l’han fet muntar sobre la mula del rei;
45 i Sadoc, el sacerdot, i Natan, el profeta, l’han ungit rei a Guihon. I d’allà han pujat amb molta gatzara i la ciutat s’ha commogut. Aquest és l’enrenou que heu sentit.
46 A més, Salomó s’ha assegut al tron reial.
47 I els servidors del rei han anat a felicitar el nostre senyor, el rei David, dient-li: ‘Que Déu enalteixi el nom de Salomó més que el teu nom i faci el seu reialme més gran que el teu reialme.’ I el rei els ha fet una inclinació reverent des del llit,
48 i, a més, ha dit: Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel, que m’ha concedit avui que hi hagi algú que ocupi el meu tron, i que els meus ulls ho hagin pogut veure!”
49 Llavors tots els convidats d’Adonies es van espantar i es van alçar consternats, i van marxar cadascun pel seu cantó.
50 Adonies, que tenia por que es presentés Salomó, es va alçar i va anar al Tabernacle, i es va agafar als corns de l’altar.
51 I van dur aquest missatge a Salomó: “Mira, Adonies té por del rei Salomó i s’ha agafat als corns de l’altar, i diu: Que el rei Salomó em juri avui que no farà morir el seu servent per l’espasa.”
52 El rei Salomó respongué: “Si es comporta com un home de bé, no caurà a terra ni un dels seus cabells, però si es troba alguna maldat en ell, morirà.”
53 Llavors el rei Salomó va manar que el fessin baixar de l’altar; i ell va venir i es prosternà davant del rei Salomó, i aquest li digué: “Vés-te’n a casa!”