PRIMER LLIBRE DE LES

CRÒNIQUES

 29

 

Ofrenes per al temple

1 Després, el rei David digué a tota l’assemblea: “Salomó, el meu fill, l’únic escollit per Déu, encara és jove i no té experiència, i l’empresa és gran, perquè aquest palau no és pas per a un home, sinó per al Senyor Déu.
2 Jo, amb totes les meves forces, he preparat per al temple del meu Déu: or per als objectes d’or, plata per als de plata, bronze per als de bronze, ferro per als de ferro i fusta per als de fusta; pedres d’ònix i pedres d’encast; pedres brillants i multicolors, tota mena de pedres precioses i blocs d’alabastre en abundància.
3 A més, portat per l’amor al temple del meu Déu, faig donació, per a aquest temple, del meu tresor privat d’or i de plata, a més de tot el que ja he preparat per al temple del santuari:
4 tres mil talents d’or d’Ofir, i set mil talents de plata refinada, per a revestir les parets dels edificis;
5 or per als objectes d’or i plata per als de plata, i per a tots els treballs d’artesania dels artistes. Qui, doncs, vol fer avui una ofrena voluntària al Senyor?”
6 Llavors els caps de les famílies, els prínceps de les tribus d’Israel, els comandants de milers i els de centenars, amb els administradors de les propietats del rei, van fer una ofrena voluntària,
7 i van donar per a l’edificació del temple de Déu: cinc mil talents i deu mil monedes d’or, deu mil talents de plata, divuit mil talents de bronze i cent mil talents de ferro.
8 A més, aquells qui tenien pedres precioses, les van donar per al tresor del temple del Senyor, per mitjà de Jehiel, el guerxonita.
9 Hi hagué molta alegria entre el poble per la contribució voluntària que s’havia fet, perquè s’havia ofert sincerament i de tot cor al Senyor; i també el rei David en va tenir una gran alegria.

Oració de David

10 Llavors David va beneir el Senyor davant tota l’assemblea. David digué: “Beneït siguis, Senyor, Déu del nostre pare Israel, des de l’eternitat i fins a l’eternitat!
11 Són teus, Senyor, la grandesa i el poder, la glòria, la victòria i la majestat, perquè és ben teu tot el que hi ha al cel i a la terra! Teu és, Senyor, el regne, i tu ets excels sobre totes les coses!
12 De tu vénen la riquesa i l’honra, i tu ho regeixes tot. A les teves mans està el poder i la força, i a les teves mans està el donar engrandiment i fermesa a totes les coses.
13 Ara, doncs, Déu nostre, nosaltres et tributem lloances i exalcem el teu nom gloriós.
14 Perquè, qui sóc jo, i qui és el meu poble, que tinguem la capacitat d’oferir-te aquestes coses tant generosament? Ja que tot ve de tu i t’hem donat allò que de tu hem rebut.
15 Perquè davant teu som forasters i pelegrins, tal com ho van ser tots els nostres avantpassats; els nostres dies a la terra són com una ombra, sense cap seguretat.
16 Senyor, Déu nostre, tota aquesta gran provisió que nosaltres hem preparat per a edificar un temple en honor del teu sant Nom ha vingut de tu, i tot és teu.
17 Jo sé prou bé, Déu meu, que tu examines el cor i et complaus en la rectitud. Jo, doncs, en la sinceritat del meu cor, t’he ofert voluntàriament totes aquestes coses, i ara he vist amb alegria com el teu poble que es troba aquí reunit et feia espontàniament les seves donacions.
18 Oh Senyor, Déu dels nostres pares Abraham, Isaac i Israel, conserva perpètuament aquesta disposició de sentiments en el cor del teu poble i encamina el seu cor vers tu.
19 Concedeix també a Salomó, el meu fill, un cor sincer, a fi que guardi els teus manaments, els teus preceptes i els teus estatuts, per posar-ho tot en pràctica i per edificar el palau per al qual jo he fet els preparatius.”
20 Després, David digué a tota l’assemblea: “Beneïu el Senyor, el vostre Déu!” I tota l’assemblea va beneir el Senyor, el Déu dels seus avantpassats. Van fer reverència i es van prosternar davant el Senyor i davant el rei.

Proclamació de Salomó com a rei

21 L’endemà van sacrificar víctimes al Senyor i van oferir-li holocaustos: mil vedells, mil moltons i mil anyells, amb les corresponents libacions, i d’altres sacrificis en abundor per a tot Israel.
22 Aquell dia van menjar i beure a la presència del Senyor plens de goig. I per segona vegada van proclamar rei Salomó, fill de David, ungint-lo davant el Senyor com a sobirà. El mateix van fer amb Sadoc com a gran sacerdot.
23 Salomó va ocupar el setial del Senyor, com a rei successor del seu pare David; va prosperar i tot Israel el va obeir.
24 Tots els prínceps, tots els herois i també tots els fills del rei David van retre homenatge al rei Salomó.
25 El Senyor va engrandir extraordinàriament Salomó als ulls de tot Israel, i li va concedir un reialme tan majestuós com no havia tingut abans d’ell cap altre rei d’Israel.

Mort de David

26 Així David, fill de Jessè, va regnar sobre tot Israel.
27 El temps que va regnar sobre Israel va ser de quaranta anys: a Hebron va regnar set anys, i a Jerusalem va regnar-ne trenta-tres.
28 Va morir després d’una vellesa feliç, carregat d’anys, de riquesa i de glòria, i al seu lloc va regnar el seu fill Salomó.
29 I els fets del rei David, des del començ a la fi, són escrits en el Llibre de les Cròniques de Samuel, el vident, en les Cròniques de Natan, el profeta, i en les Cròniques de Gad, el vident,
30 amb completa referència del seu regnat, de les seves proeses i de tot el que li va succeir a ell, a tot Israel i a tots els reialmes dels altres països.