PRIMER LLIBRE DE LES

CRÒNIQUES

 21

 

David fa el cens de la població

1 Satanàs es va alçar contra Israel i va incitar David a fer el cens d’Israel.
2 David, doncs, digué a Joab i als principals del poble: “Aneu a fer el cens d’Israel, des de Beerxeba fins a Dan, i porteu-me’l, que vull saber el nombre de la població.”
3 Però Joab respongué: “Que el Senyor multipliqui el seu poble cent vegades més dels que són! ¿Per ventura no són, oh rei i senyor meu, tots ells, súbdits del meu senyor? Per què, doncs, demana el meu senyor això? Per què carregar aquesta culpa sobre Israel?”
4 Amb tot, l’ordre del rei es mantingué per sobre Joab, i aquest va sortir i va recórrer tot Israel i va tornar a Jerusalem.
5 Joab va comunicar a David el nombre del cens del poble: a Israel hi havia un milió cent mil homes aptes per a la guerra, i a Judà, quatre-cents setanta mil, aptes per a la guerra.
6 Però Joab no hi va incloure els de Leví i els de Benjamí, perquè Joab detestava l’ordre del rei.

Càstig i perdó de David

7 El fet també va desplaure a Déu; per això va castigar Israel.
8 Llavors David digué a Déu: “He comès un greu pecat amb això que he fet; però ara et prego que perdonis la falta del teu servent, perquè he obrat inconscientment.”
9 Llavors el Senyor va parlar a Gad, vident de David:
10 “Vés i digues a David: Això diu el Senyor: Tres coses et proposo per càstig, tria-te’n una perquè jo te la compleixi.”
11 Gad anà a trobar David i li digué: “Això diu el Senyor: Tria tu mateix:
12 tres anys de fam, o tres mesos de derrotes davant dels teus enemics, perseguit per la seva espasa, o durant tres dies l’espasa del Senyor; és a dir de pesta en el país i que un àngel del Senyor faci estralls per tot el territori d’Israel. Ara, doncs, pensa quina resposta he de donar al qui m’ha enviat.”
13 David digué a Gad: “Em sento molt angoixat; és millor caure en mans del Senyor, que té una immensa misericòrdia, que no pas caure en mans dels homes.”
14 Així, doncs, el Senyor va enviar la pesta sobre Israel, i van caure setanta mil israelites.
15 Déu va enviar un àngel contra Jerusalem per destruir-la, però quan era a punt de destruir-la, el Senyor va mirar i es va desdir d’aquell flagell, i digué a l’àngel exterminador: “Ja n’hi ha prou; retira la teva mà!” I l’àngel del Senyor es va aturar prop de l’era d’Ornan, el jebuseu.
16 David va alçar els ulls i veié l’àngel del Senyor que estava entre la terra i el cel, amb una espasa desembeinada a la mà i dirigida contra Jerusalem. Llavors, David i els ancians, coberts de sac, es prosternaren fins a terra,
17 i David clamà a Déu: “¿No he estat jo qui ha manat comptar el poble? Jo sóc qui ha pecat, jo sóc qui ha obrat malament; però aquest ramat, què ha fet? Oh Senyor, Déu meu, et prego que la teva mà caigui sobre mi i sobre la meva casa paterna, però que no caigui el flagell sobre el teu poble!”

David erigeix un altar al Senyor

18 Llavors l’àngel del Senyor digué a Gad que donés a David l’ordre de pujar a l’era d’Ornan, el jebuseu, i d’erigir-hi un altar al Senyor.
19 David, doncs, hi va pujar, seguint l’ordre que Gad li havia donat en nom del Senyor.
20 Mentre Ornan batia el blat es va girar i veié l’àngel, i els seus quatre fills, que eren amb ell, es van amagar.
21 Quan David s’acostava on era Ornan, aquest va mirar i, reconeixent David, va sortir de l’era i es va agenollar davant d’ell, amb el front fins a terra.
22 Llavors David digué a Ornan: “Cedeix-me l’espai d’aquesta era a fi que jo hi edifiqui un altar al Senyor i aconsegueixi així que s’aturi la plaga que afligeix el poble. Et pagaré el preu que val.”
23 Ornan digué a David: “Que el rei, el meu senyor, la prengui i faci el que li sembli millor. Mira, aquí tens bous per a l’holocaust, i trilladores amb els arreus per a fer-ne llenya, i a més, el blat per a l’ofrena: t’ho dono tot.”
24 Però el rei David va replicar a Ornan: “De cap manera! Jo vull comprar-t’ho pel seu preu; perquè no prendré el que és teu per al Senyor, ni oferiré holocaustos que no m’hagin costat res.”
25 David, doncs, va pagar a Ornan, per aquell lloc, sis-cents cicles d’or, a pes.
26 Després David va erigir-hi un altar dedicat al Senyor, i va oferir-hi holo-caustos i ofrenes pacífiques. Va invocar el Senyor i ell va respondre enviant foc des del cel sobre l’altar dels holocaustos.
27 Llavors el Senyor va donar una ordre a l’àngel i aquest va embeinar la seva espasa.

L’emplaçament del temple

28 En aquell temps, havent vist David que el Senyor li havia respost favorablement a l’era d’Ornan, el jebuseu, va seguir oferint-hi sacrificis.
29 Perquè, encara que el tabernacle del Senyor, i l’altar de l’holocaust que Moisès havia fet en el desert, es trobaven en aquell moment en el lloc alt de Gabaon,
30 David no havia pogut presentar-s’hi a consultar Déu, a causa de l’espasa de l’àngel del Senyor que el tenia atemorit.