PRIMER LLIBRE DE LES

CRÒNIQUES

 19

 

Contra els ammonites i els siris

1 Després d’aquests fets, succeí que Nahaix, rei dels ammonites, va morir, i el va succeir en el tron el seu fill.
2 I David va pensar: “Tractaré Hanum, fill de Nahaix, amb la mateixa bondat amb què em va tractar el seu pare.” David, doncs, va enviar ambaixadors a donar-li el condol pel seu pare. Quan els servidors de David van arribar al territori dels ammonites, a presentar el condol a Hanum,
3 els prínceps dels ammonites van dir a Hanum: “¿Et penses que David vol honrar el teu pare, perquè t’ha enviat el seu condol? ¿No serà per observar, explorar i espiar el país que han vingut els seus servidors?”
4 Llavors Hanum va agafar els servidors de David, els va rapar i va esquinçar els seus vestits pel mig fins a les natges, i els va fer marxar
5 Quan van anar a comunicar a David el que havia passat amb aquells homes, va enviar a buscar-los, perquè els homes estaven molt avergonyits. I el rei els digué: “Quedeu-vos a Jericó fins que us creixi la barba, després ja podreu tornar.”
6 Els ammonites van comprendre que s’havien fet odiosos a David. Llavors Hanun i els ammonites van trametre mil talents de plata per contractar carros de guerra i cavalleria dels siris de Mesopotàmia, dels siris de Maacà i de Sobà.
7 Van contractar trenta-dos mil carros de guerra i el rei de Maacà amb la seva gent, i van acampar davant de Medebà. Els ammonites es van concentrar fora de les seves ciutats i van marxar cap a la guerra.
8 Quan David ho va saber, va enviar Joab amb tota la tropa i el grup de veterans.
9 Els ammonites van sortir i van formar en ordre de batalla a l’entrada de la ciutat, mentre que els reis que havien vingut estaven a part, al camp.
10 Quan Joab va veure que tenia un front de combat davant seu i un altre per darrere, va fer una selecció del millors d’Israel i els va encarar contra els siris,
11 i la resta del poble els va posar a les ordres del seu germà Abisai, que els va arrenglerar davant dels ammonites,
12 i li digué: “Si els siris són més forts que jo, tu m’ajudaràs; i si els ammonites són més forts que tu, t’ajudaré jo.
13 Sigues fort i esforcem-nos pel nostre poble i per les poblacions del nostre Déu, i que el Senyor faci el que li sembli millor.”
14 Però tan aviat com Joab, amb tot l’exèrcit que comandava, es va enfrontar amb els siris, aquests van sortir fugint de davant d’ell.
15 I quan els ammonites van veure que els siris fugien, ells també van sortir fugint de davant d’Abisai, el seu germà, i van entrar a la ciutat. Llavors Joab va tornar a Jerusalem.
16 Els siris, però, veient-se vençuts pels fills d’Israel, enviaren missatgers i van fer venir els siris de l’altra banda del Riu, amb Xofac, comandant de l’exèrcit d’Adadèzer, al seu davant.
17 Se n’informà David, i ell va congregar tot Israel, va passar el Jordà i es dirigí cap a on eren ells, i es va arrenglerar al seu davant. David s’enfrontà amb els siris, i aquests van atacar-lo.
18 Però els siris van fugir davant d’Israel. David els va destrossar set mil carros i quaranta mil soldats d’infanteria, i va matar Xofac, el comandant de l’exèrcit.
19 I quan els reis vassalls d’Adadèzer veieren que havien estat vençuts davant d’Israel, van fer la pau amb David i se li sotmeteren. D’ençà d’aleshores, els siris no van voler ajudar més els ammonites.