PRIMER LLIBRE DE LES

CRÒNIQUES

 17

 

Pacte de Déu amb David

1 Quan David ja s’havia instal·lat al seu palau, digué al profeta Natan: “Mira, jo visc en una casa de cedre, mentre que l’arca de l’aliança del Senyor està entre cortines.”
2 Natan respongué a David: “Fes el que tinguis pensat, perquè el Senyor és amb tu.”
3 Però succeí que, aquella mateixa nit, Natan tingué una revelació del Senyor que deia:
4 “Vés i digues al meu servent David: Així diu el Senyor: No seràs tu qui em construirà una casa perquè jo hi habiti.
5 Perquè mai no he habitat en una casa, des del dia que vaig fer pujar d’Egipte els fills d’Israel fins avui, sinó que he anat de tabernacle en tabernacle, i d’un habitatge a un altre.
6 A tot arreu on he anat itinerant enmig de tot Israel, ¿he fet mai cap retret a algun dels jutges d’Israel, als qui vaig encomanar de pasturar el meu poble, perquè no m’havien construït una casa de cedre?
7 Ara, doncs, digues al meu servent David: Així ha dit el Senyor Totpoderós: Jo t’he tret del pasturatge, de darrere els ramats, per fer-te príncep d’Israel, el meu poble;
8 t’he guardat per tot arreu on has anat i he exterminat de davant teu tots els enemics, i vaig a fer-te un nom com el dels més grans que hi pugui haver a la terra.
9 A més, jo destinaré un lloc per al meu poble d’Israel i l’hi plantaré perquè habiti en un lloc propi, sense que ningú no l’inquieti més ni tornin els malvats a oprimir-lo com abans,
10 durant el temps que vaig constituir jutges sobre el meu poble d’Israel. Jo humiliaré tots els teus enemics. A més, et faig saber que serà el Senyor qui t’edificarà una casa.
11 I quan els teus dies s’hagin acomplert per a reunir-te amb els teus avantpassats, jo establiré després de tu la teva dinastia, un que serà de la teva descendència, i faré estable el seu regnat.
12 Ell m’edificarà una casa, i jo refermaré el seu tron per sempre.
13 Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill; i no apartaré d’ell la meva benvolença, com la vaig apartar del teu predecessor.
14 L’establiré en la meva casa i en el meu reialme per sempre, i el seu tron restarà ferm per sempre més.”
15 Natan va contar a David aquestes paraules i la visió amb tota exactitud.

Pregària de David

16 Llavors David va entrar a asseure’s davant el Senyor i digué: “Qui sóc jo, Senyor Déu, i què és la meva casa perquè m’hagis conduït fins aquí?
17 I fins això t’ha semblat poca cosa, oh Déu!, que em parles també de la casa del teu servent per als temps futurs, i m’has mirat com si fos un home superior, Senyor Déu!
18 Què més podria dir-te David respecte de l’honra que has atorgat al teu servent, si tu el coneixes prou bé?
19 Oh Senyor, per amor del teu servent, i segons el teu cor, has fet totes aquestes coses tan grans per fer conèixer totes les teves grandeses.
20 Oh Senyor, no hi ha ningú com tu, no hi ha cap altre Déu fora de tu, tal com hem pogut sentir contar.
21 ¿Que hi ha cap altre nació com el teu poble d’Israel? Únic a la terra que Déu ha vingut a redimir per fer-lo el seu propi poble i donar-li renom, per grans i prodigioses proeses, expulsant nacions de davant del teu poble que havies redimit d’Egipte.
22 Tu has establert el teu poble d’Israel com a poble teu per sempre. Tu, Senyor, t’has fet el seu Déu.
23 Ara, doncs, Senyor, fes que sigui per sempre ferma la promesa que has fet referent al teu servent i referent a la seva casa, i compleix el que has promès.
24 Sí, que sigui ferma; i que el teu nom sigui exalçat per sempre i es digui: El Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, és Déu a favor d’ell! I que la casa del teu servent David sigui estable en la teva presència.
25 Perquè tu, Déu meu, has revelat al teu servent que li edificaràs una casa. És per això que el teu servent s’ha atrevit a dirigir-te aquesta pregària.
26 Senyor, tu ets Déu i has promès aquesta benedicció al teu servent;
27 i ara t’has dignat beneir la casa del teu servent, a fi que perduri sempre en la teva presència. Tu, Senyor, l’has beneït i serà beneït per sempre.”