PRIMER LLIBRE DE LES

CRÒNIQUES

 16

 

Instal·lació de l’arca

1 Van portar l’arca de Déu i la van instal·lar al seu lloc, enmig del tabernacle que David havia preparat. Després van oferir holocaustos i sacrificis pacífics davant Déu.
2 En acabar David d’oferir els holocaustos i els sacrificis pacífics, va beneir el poble en nom del Senyor.
3 Tot seguit va repartir entre tota la gent d’Israel, tant als homes com a les dones, a cada un una coca de pa, un tall de carn i una coca de panses.

Organització del culte

4 David va designar alguns dels levites per a fer el servei davant l’arca del Senyor, per celebrar, glorificar i lloar el Senyor, Déu d’Israel.
5 Assaf, el principal; Zecarià, el segon; després, Aziel, Xemiramot, Jehiel, Matitià, Eliab, Benaiahu, Obed-Edom i Jeiel, amb arpes i cítares. Assaf tocava els címbals,
6 mentre que Benaiahu i Jahaziel tocaven tothora les trompetes davant l’arca de l’aliança del Senyor.
7 Aquell dia, David va començar a donar lloança al Senyor per mitjà d’Assaf i els seus germans:

Salm d’acció de gràcies

8 Lloeu el Senyor, invoqueu el seu nom,
divulgueu les seves gestes entre els pobles,
9 canteu-li, entoneu-li salms,
pondereu tots els seus fets prodigiosos!
10 Glorieu-vos en el seu sant nom;
exulti el cor dels qui cerquen el Senyor!
11 Acudiu al Senyor i a la seva potència,
desitgeu sempre la seva presència.
12 Recordeu les meravelles que ha fet,
els seus prodigis i les sentències de la seva boca,
13 oh, llinatge d’Israel, el seu servent;
oh, fill de Jacob, els seus escollits!
14 Ell és el Senyor, el nostre Déu;
els seus designis són per tota la terra.
15 Tingueu sempre present el seu pacte,
la paraula compromesa per a mil generacions;
16 el pacte que contragué amb Abraham
i el seu jurament a Isaac,
17 que deixà establert com a estatut per a Jacob,
aliança sempiterna per a Israel,
18 i digué: “Jo et donaré la terra de Canaan,
el patrimoni que et pertoca.”
19 Malgrat que éreu en petit nombre,
ben poquets i forasters al país,
20 i anàveu errants d’un país a un altre,
d’un reialme a un poble distint,
21 no permeté que ningú els maltractés,
ans reprengué els reis per amor a ells:
22 “No toqueu pas els meus ungits,
ni maltracteu els meus profetes.”
23 Canteu al Senyor arreu de la terra,
proclameu dia rere dia la seva salvació;
24 proclameu entre les nacions la seva glòria,
i a tots els pobles els seus prodigis,
25 ja que el Senyor és gran i molt digne de lloança.
Ell és més temible que tots els déus,
26 perquè tots els déus dels pobles són ficció;
el Senyor, en canvi, ha fet el cel.
27 Majestat i honor a la seva presència,
poder i esplendor en el seu santuari.
28 Ofreneu al Senyor, famílies dels pobles,
ofreneu al Senyor glòria i honor.
29 Ofreneu al Senyor la glòria deguda al seu nom,
porteu presents i entreu a la seva presència.
Adoreu el Senyor davant la santa presència.
30 Que tremoli davant d’ell tota la terra!
Manté ferm tot el món, no serà somogut!
31 Que s’alegri el cel i exulti la terra;
digueu a totes les nacions: “El Senyor regna!”
32 Brami el mar i tot el que s’hi mou,
festegi la prada i tot el que hi ha!
33 Llavors cantaran de goig tots els arbres del bosc,
davant el Senyor que ve,
que ve a regir la terra.
34 Lloeu el Senyor, perquè és bondadós,
perquè és etern el seu amor!
35 Digueu: “Salva’ns, oh Déu de la nostra salvació,
recull-nos i allibera’ns d’entre les nacions,
per tal que donem gràcies al teu sant nom
i puguem gloriar-nos en la teva lloança.
36 Beneït sigui el Senyor, el Déu d’Israel,
des de sempre i per sempre!”
I tot el poble respongué: “Amén! Lloeu el Senyor!”

Els levites encarregats de l’arca

37 Després David va deixar davant l’arca de l’aliança del Senyor Assaf i els seus germans, per tal de servir permanentment davant l’arca dia rere dia;
38 i també Obed-Edom, amb els del seu grup, en nombre de seixanta-vuit. Obed-Edom, fill de Jedutun, i Hossà, com a porters;
39 i Sadoc, el sacerdot, amb els seus germans de sacerdoci, davant el tabernacle del Senyor, en el lloc alt que hi havia a Gabaon,
40 perquè oferissin al Senyor holocaustos damunt l’altar contínuament, al matí i al vespre, i complissin tot el que hi ha escrit en la Llei del Senyor, que havia imposat a Israel.
41 Amb ells hi havia Eman, Jedutun i els altres escollits, que havien estat designats nominalment a fi que lloessin el Senyor: “Perquè és etern el seu amor.”
42 Eman i Jedutun tocaven trompetes, címbals i altres instruments per als càntics de Déu. I els fills de Jedutun eren els porters.
43 Després tota la gent es va retirar, cadascú a casa seva, i David també es va retirar per beneir la seva família.